Més enllà del docent com a treballador

Article publicat al Diario Ultima Hora el dia 26 de març de 2015.

Les teories de més èxit per comprendre i millorar el funcionament de les organitzacions situen en un lloc destacat els professionals: són ells els que proporcionen la força necessària per poder actuar de forma diligent. La motivació, participació i implicació de les persones són factors clau perquè les organitzacions siguin eficients. Per altra banda, la sociologia de les professions ha posat de manifest la conveniència que els professionals ―a partir de codis ètics, de valors consensuats i amb un fort compromís amb la comunitat― tenguin un rol important en el disseny i desenvolupament de la seva especialitat. De tot això no n’han volgut saber res els gestors actuals del nostre sistema escolar; han actuat ―actuen― d’esquena o enfront dels professionals; mai al seu costat. I així anam.

Efectivament, les darreres reformes educatives implantades a les Illes (TIL i aplicació de la LOMCE) s’han dissenyat ―s’han imposat― sense la col·laboració dels professionals de l’educació ni la participació del conjunt de la comunitat educativa. El Govern de les Illes Balears, durant aquesta legislatura, ha impulsat canvis pensant que l’escola s’ha de tractar com si fos una empresa. Un paradigma que se centra exclusivament en els resultats esperats. Aquesta forma d’entendre el sistema escolar obvia la importància dels processos; implica desentendre’s de l’escola com a comunitat, com a cultura i com a organització complexa, on els docents han de ser reconeguts com a professionals que treballen per a l’educació des de la reflexió creativa i interpretativa. Les nostres autoritats s’han aferrat a un model que atorga al professorat (i també a les famílies i a l’alumnat) un paper passiu: els gestors s’erigeixen en amos absoluts; els mestres han d’actuar com a empleats i les famílies i alumnes, com a clients. Tracten, erròniament, el sistema escolar com si fos una cadena hotelera mal gestionada.

Els resultats d’aquesta política, feta, a més, per persones escassament eficients ―que si s’aplicàs la lògica del seu model empresarial no ocuparien mai llocs de comandament―, són ben evidents: una destrossa mai no vista. Paradoxalment, però, han aconseguit una «reprofessionalització» dels docents: els ensenyants s’han reorganitzat i han aconseguit contagiar un sentit de responsabilitat professional i una complicitat social que potser mai no s’havia assolit a casa nostra. Hi ha molts indicis per afirmar que la connexió dels docents amb la comunitat ara és més forta que mai.

Totes les crisis generen canvis que, si se saben aprofitar, poden ser beneficiosos. Del conflicte educatiu a què ens han abocat els gestors actuals se’n desprendran guanys, si el professorat és capaç de capitalitzar en un sentit beneficiós i de millora per a l’educació el cop d’autoritat professional que ha donat a l’hora d’encarar-se al TIL. El camí iniciat amb l’Assemblea de Docents pot ser un bon punt de partida per fer sentir la veu del professorat en aspectes docents i pedagògics, àmbit que no s’ha de confondre amb el laboral, que és cosa dels sindicats.

Potser ara és el moment de treballar cap a una associació exclusivament professional de docents, una associació que permeti superar els models professionals tècnics propis de temps passats (solucions racionals a dificultats ben definides) i construir una identitat professional que doni solucions reals als complexos problemes de l’educació del segle XXI.

Els docents com a col·lectiu hem d’abordar temes tan importants com la nostra implicació en la formació inicial, la gestió de la formació permanent, l’autonomia dels centres, els processos col·laboratius amb les famílies i amb tota la societat, la comunicació de les innovacions i recerques… I tot això s’ha de fer amb rigor, sense confondre els interessos pedagògics amb els gremialistes o sindicals.

Ara també és l’hora dels docents com a professionals. Si deixam passar l’oportunitat, reforçarem la figura de docent treballador en què ens vol encotillar el model dels nostres gestors.

Miquel F. Oliver-Trobat

Anuncios
Esta entrada fue publicada en articles d'opinió y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s