Apunts d’urgència per a reflexionar sobre la necessitat de l’associacionisme de docents a les Illes Balears (1)

Illes Per un Pacte pósters

En les darreres dècades han aparegut nous plantejaments referits al rol professional dels docents. Possiblement una de les aportacions que més ha influït en el debat en els darrers temps és la de Hargreaves i Goodson (1996), que han vingut a parlar de «Professionalisme complex». Per a aquests autors la professionalització suposa tenir en compte les oportunitats i responsabilitats per exercir la docència; el compromís per treballar amb cultura de col·laboració; tenir en compte el propòsit social i moral del treball; la disposició per aprendre de forma contínua; la recognició de la complexitat de les tasques educatives i l’assoliment d’uns incentius i un estatus en consonància amb la responsabilitat del treball.

Per altra banda, una de les darreres tendències en el professionalisme és el model de reflexió creativa i interpretativa. Aquest model posa èmfasi en l’aprenentatge mitjançant l’acció i la reflexió, la presa de decisions en contextos diversos i el treball amb situacions problemàtiques, en lloc de centrar-se en problemes ben definits i gairebé idèntics. Aquest model també inclou l’aprenentatge permanent, però sempre vinculat a la pràctica (Oliver, 2013).

El món de l’educació es mou en el marc de tendències globalitzades, com la majoria de processos socials.

En aquest sentit, Hargreaves i Shirley (2009), en el seu llibre “The FOURTH WAY” ens recorden els tres primers camins de canvi educatiu que, des de la Segona Guerra Mundial, s’han anat implantant a la majoria de països de tots els continents. Finalment ens descriuen les bases del Quart Camí del canvi, una via que ens ha de fer avançar cap a un futur educatiu més inclusiu, inspirador i sostenible.

La primera via es va caracteritzar pel suport de l’Administració i la llibertat professional. Oferia innovació, però sense consistència i sense cohesió. Els docents tenien la confiança de la ciutadania i podien treballar amb certa seguretat cap a la innovació, fet que facilitava l’experimentació.

La segona es va centrar en la competència de mercat i la normalització educativa, la reducció dels recursos per a l’educació i la privatització de serveis. Fou important la centralització governamental i l’estandardització dels objectius educatius. Aquest camí fa perdre l’autonomia professional i redueix considerablement la qualitat educativa (els exemples més significatius foren les reformes educatives impulsades per Ronald Reagan i Margaret Teacher durant la segona meitat de la dècada dels anys 70).

La tercera via tracta de navegar entre el mercat i l’Administració i intenta equilibrar l’autonomia professional amb el rendiment de comptes. D’acord amb això intenta combinar el millor del suport estatal amb la competència del mercat (n’és un exemple la nova democràcia representada per les polítiques de Bill Clinton i el nou laboralisme de Gran Bretanya, amb Tony Blair).

Finalment, els autors proposen la quarta via, a partir d’un conjunt d’elements que donen suport al canvi i que han observat en funcionament en centres i sistemes educatius de tot el món.Taula 1. La implantació de les vies del canvi educatiu a l’Estat espanyol (1970-2013)

Captura de pantalla 2015-10-03 a la(s) 12.41.17

Taula 1. La implantació de les vies del canvi educatiu a l’Estat espanyol (1970- 2013)

La quarta via es basa en la restauració de l’experiència i la integritat professional, i una major cohesió i inclusió en les comunitats i societats. Està formada per sis pilars de la finalitat i l’associació que donen suport al canvi, tres principis del professionalisme que impulsen el canvi i quatre catalitzadors de coherència que sustenten el canvi i el mantenen unit.

Els sis pilars són (1) una visió inspiradora i inclusiva, (2) una forta participació pública, (3) resultats a partir de la inversió, (4) responsabilitat educacional corporativa (5) els estudiants com a socis del canvi, i (6) l’aprenentatge i l’ensenyament conscient al llarg de la vida.

Els quatre catalitzadors de coherència són (1) un lideratge sostenible, (2) el treball en xarxa, (3) la responsabilitat davant a la societat (rendiment de comptes) i (4) atenció a la diferència i la diversitat de qualitat.

Nosaltres ens centrarem a analitzar els tres principis del professionalisme: (1) professors d’alta qualitat, (2) associacions professionals positives i poderoses i (3) Comunitats d’Aprenentatge Professional (CAP).

Associació professional

Figura 1. Els principis del professionalisme

  1. Professors de qualitat

Igual que a Finlàndia, la formació del professorat ha de ser adequadament acreditada en un nivell pràctic i intel·lectual rigorós i s’ha de convertir en una professió exigent. Els alumnes han d’estar altament motivats i només així tindran èxit en la carrera i es reduiran les probabilitats d’abandonament professional posterior.

Els autors pensen que no hi ha solucions ràpides per a la creació d’un ensenyament de qualitat, com ara bonificacions, pagament basat en el rendiment o reetiquetatge de qualificacions. Allò que afecta realment la qualitat i la millora educativa són la missió, l’estatus, les condicions i els resultats del treball docent, així com la qualitat i l’oportunitat de la formació inicial i permanent.

  1. Associacions professionals

A la quarta via un dels elements fonamentals són les associacions professionals positives i poderoses (pàg. p.e.).

Una de les parts més destacables de la tercera via va ser la seva atenció a la professionalitat i al reconeixement de la tasca docent. La segona forma de canvi havia minat la motivació professional, ja que es basava en enfocaments d’ensenyament preceptius, però la tercera via va començar a restaurar la dignitat i el reconeixement a la professió un cop més. Un dels mitjans pels quals els països anglo-nord-americans han fet aquest camí ha estat l’establiment d’organismes d’associació i autoregulació similars als de la medicina i el dret (col·legis professionals), que promouen la defensa del professor i desenvolupen estàndards d’ensenyament professional. No obstant això, els camins de distracció de l’autocràcia i la tecnocràcia han mantingut el control real de les normes dels docents en les mans de les burocràcies governamentals, sovint en forma de criteris de competència bàsica, de control de la formació, etc.

En contrast amb aquests models burocràtics de control de qualitat professional, els organismes d’autoregulació amb estàndards consolidats, contrastats, respectats i acreditats a través de la revisió per parells han tengut poca importància. Segons els autors els sindicats han perdut una oportunitat per elevar els estàndards professionals entre tots els seus membres i augmentar la credibilitat i transparència entre la societat. Els governs, per la seva banda, han mantingut una vigilància estricta sobre la definició i el control dels professionals de la docència mitjançant normatives estrictes. Aquest és un professionalisme sense poder, i segons els autors, els mestres ho saben.

El autors defensen que el quart camí pretén tornar a crear i renovar les associacions de professors, i anar més enllà de la negociació col·lectiva i la provisió del desenvolupament professional per si sols, i atendre el desig dels docents que, ara ja pensen en el benestar dels infants com a centre del seu treball.

“El que, en última instància, duu el pes del canvi educatiu sostenible no és un conjunt global de polítiques i intervencions burocràtiques que canvien d’un govern a un altre. (…) Això no pot substituir el valor dels docents que treballen de forma estreta i eficaç amb els estudiants i amb els col·legues, amb la participació dels pares i de tota la comunitat educativa, desenvolupant actuacions a partir del treball conjunt. La investigació sobre la felicitat, inclosa la nostra, dóna suport a aquesta afirmació. Les tres coses que més fan feliç la gent són els propòsits, el poder i les relacions. Els mestres senten emocions positives quan els seus objectius són clars, centrats i assolibles, i quan ells són els responsables de la seva feina. Arriben a ser infeliços quan els propòsits són poc clars, dispersos, poc realistes, en constant canvi, o són imposats per una altra persona. En segon lloc, els mestres, de la mateixa manera que altres persones, se senten feliços quan experimenten la facultat de control de la seva vida laboral i quan deixen d’estar a expenses dels altres. Finalment, la felicitat es basa en el desenvolupament i l’assoliment de les relacions positives amb els companys de treball”. (pàg. p.e.)

  1. Comunitats d’Aprenentatge Professional

La cultura col·laborativa està fortament associada amb un major èxit dels alumnes i una menor deserció dels nous mestres. Aquesta cultura facilita l’aprenentatge mutu i el suport moral que estimulen els mestres i fa que els mestres siguin forts per afrontar les dificultats del canvi. Els autors destaquen la millora basada en dades en el marc del que s’ha vingut a anomenar Professional Learning Communities (PLC) –Comunitats d’Aprenentatge Professional (CAP)–, que es basen en:

  1. La transformació del procés d’ensenyament aprenentatge per tal de millorar els resultats de l’alumnat.
  2. Valorar-se positivament entre companys docents, i potenciar el respecte i la col·laboració com element de millora conjunta.
  3. Utilitzar l’evidència i l’experiència fruit de la investigació compartida sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge per tal de dissenyar i compartir una estratègia de millora.

Referències

Hargreaves, A.; Goodson, I. (1996). Teachers’ professional lives: aspirations and actualities. A: Goodson, I.; Hargreaves, A., eds. Teachers’ professional lives. Londres: Falmer Press.

Hargreaves, A. i Shirley, D. (2009). The Fourth Way. The inspiring Future for Education Change. Thousand Oaks: Corwin.

Oliver, M.F. (2013). Las profesiones en tiempos de crisis, A: Escudero, C., Oliver, M.F. i Serantes, A. Los equipamientos de educación ambiental en España. Madrid: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

Ferreries, 19 de setembre de 2015

Miquel F. Oliver
Universitat de les Illes Balears

(1) Aquest document de debat es va presentar a la “Trobada per a la creació d’una associació de Professionals Docents” celebrada a Ferreries (Menorca) el dia 19 de setembre de 2015.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s