Carles Capdevila: l’humor, l’optimisme i la ironia al servei de l’educació

CgLgnj2WEAAGFWf

Presentació amb motiu de la conferència “Educar amb humor” de dia 16 d’abril de 2016 a l’auditori de Sa Màniga (Cala Millor), organitzada per Innova Talaiot.

Benvolguts companys,

bon vespre a tothom. Moltes gràcies per la vostra assistència –que amb aquest orador estava assegurada– però, també, gràcies a tot el col·lectiu Innova Talaiot per la seva professionalitat, el seu compromís amb el canvi educatiu i per la seva tasca incansable en la formació, tant dels docents com dels pares i les mares. Així mateix gràcies per convidar-me a fer la presentació del ponent d’avui.

En el decurs de la meva experiència professional, tant a l’Institut de Ciències de l’Educació com ara a l’IRIE, m’ha tocat presentar molta gent i molts d’actes, però poques vegades ho he fet amb l’ànim d’avui vespre.

I és que, encara que no ens coneixem personalment, la meva relació amb en Carles Capdevila es remunta molts d’anys enrere. I avui, en aquest fòrum d’educadors, en el qual ell ve a parlar-nos com a pare, trob l’escenari ideal per explicar-ho.

Abans que en Carles Capdevila-divulgador de temes educatius es fes tan popular, hi va haver un Carles Capdevila més dedicat al periodisme que, entre altres moltes coses, dirigia i presentava la secció Alguna pregunta més? –L’APM–, dins Els Matins de Catalunya Ràdio, d’Antoni Bassas. I la meva relació educativa amb ell va començar, justament, amb aquest Carles periodista, dins el cotxe, quan acompanyava els meus fills a escola i escoltàvem l’edició matí del seu programa. Era una situació quotidiana i informal, que m’ha quedat gravada de manera molt agradable dins la memòria: els nins mig adormits escoltant l’actualitat i somrient amb els comentaris dels periodistes.

Aquesta escena em serveix per il·lustrar allò que m’agradaria destacar de la intensíssima activitat d’en Carles al voltant de l’educació i és que, en tots els actes en què l’he vist i l’he seguit, ell sempre s’ha presentat com allò que és: un pare. No va de gurú, ni d’expert, ni de venedor de receptes màgiques. Simplement –i no és poca cosa!– és un pare responsable, preocupat per l’educació dels seus fills, que col·labora amb els professionals docents.

Perquè ningú no pot obviar ni endossar la seva responsabilitat: l’educació dels fills és responsabilitat dels pares, que amb el guiatge i amb l’exemple, hem d’ajudar els nostres fills a crear-se un criteri; a ser persones compromeses, amb opinió i principis.

Amb això no vull dir de cap manera que l’escola no serveixi per a res, ben al contrari. Escola i família han de fer-se còmplices, perquè els humans som éssers socials, i allò que dóna l’escola, igualment útil i valuós, no ho podem donar a casa. Però el centre no ens eximeix de responsabilitats: no podem exigir als mestres allò que nosaltres no som capaços de fer.

Carles Capdevila, amb el seu humor, el seu optimisme i el seu discurs hàbil i enginyós ens ensenya que dur els fills a escola no és cedir cap responsabilitat, sinó que és assumir-ne de noves, és confiar en uns professionals perquè col·laborin amb nosaltres, i treballar junts, sabent què podem esperar i quin és el lloc de cadascú.

Les anècdotes quotidianes que ens explica, amb molta ironia i els seus dots de gran comunicador, ens mostren un camí a seguir: sentit comú, confiança i col·laboració. I, això sí: després d’acompanyar els fills a escola, quan surt del centre no tanca la porta i fuig corrents, sinó que es manté atent a allò que passa, i exigeix la màxima professionalitat i la màxima dedicació, com ha de ser.

I ja acab: l’escena del cotxe que us he comentat mostra el gran potencial educatiu d’en Carles Capdevila. Ell encara no ho sabia i ja es dedicava a educar, perquè qualsevol situació viscuda amb els nostres fills pot esdevenir una situació d’aprenentatge: escoltant-lo a ell i no a un altre; comentant les notícies amb els nins i parlant sobre el perquè de les reaccions dels periodistes, em va ajudar a crear en ells una consciència crítica, uns valors.

Així és que avui t’escoltarem amb molta atenció, Carles, perquè allò que dius no només ho dius molt bé, sinó que està carregat de raó i arriba més lluny que no et penses. Que sigui per molts d’anys.

Cala Millor, 16 d’abril de 2016

Miquel F. Oliver

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Presentacions y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s